dimecres, 31 de desembre de 2008

Continuarà...però no aquí


Avui es el darrer dia de l'any 2008, i també es el darrer post d'aquest blog.Poder escriure tots aquests petits deliris de solitud m'ha ajudat molt a soportar aquesta crisi en la que estic ficat, i m'ha ajudat també en el procés de creixement que estic experimentant, i que no vull que acabi.El procés de reconstrucció de l'auto-estima i l'auto-confiança es llarg, però soc en el camí correcte, i sé que tot aixó que ara sembla insuperable, acabarà sent una experiència positiva per a mi.
Ara que es l'època de fer balanç de l'any, podria dir que aquest 2008 ha estat el pitjor any de la meva vida, però no es així.El defineixo com l'any mes dolorós, si, però també com l'any en que he dit: ha passat això, a veure que en puc treure de bo d'aquesta situació.Es l'any de la separació, però també es l'any on ha començat el proces de transformació.
Vull continuar escrivint, perque es una molt bona terapia, però no aquí.Per continuar he obert un blog titulat "Periode de Transició"

http://www.transicio.blogspot.com/

Bon any 2009!!

(No hi han fracasos, hi han lliçons)
(Acceptar no vol dir resignar-se)

dilluns, 20 d’octubre de 2008

dijous, 9 d’octubre de 2008

dimarts, 7 d’octubre de 2008

Anchors Aweigh

Per qué lluitar,
per qué plorar,
per qué patir,
per qué perdre temps,
per qué deprimir-se
per qui no t'estima?
Aprofitem tota aquesta energia per créixer
i noves portes s'obriràn,
nous camins per avançar,
trajectes on segur que algú ens sabrà estimar i valorar.

dilluns, 29 de setembre de 2008

A la deriva

Els grans cops de la vida, i aquest és el més dur que he rebut mai, ens serveixen per poder canviar l'enfoc, la perspectiva de la situació, i hem d'aprofitar aquest nou punt de vista per afrontar el problema.Les crisis son oportunitats de canvi, situacions on podem estudiar que ha passat i com podem treballar per modificar les conductes errònies.Jo he canviat la càmara de la meva vida de posició, i he vist moltes coses que no m'han agradat.Al situar-nos en un altre punt descobrim noves prioritats, noves formes d'afrontar les coses i per damunt de tot aprenem qué no hem de fer.En el meu cas particular he vist projectats tots els errors comesos i la conducta que hauria d'haver tingut en aquells moments.També m'he descobert a mi mateix, he experimentat que jo era com era perque jo creia que era així, creenças errònies que m'han fet ser conformista, mediocre per ser incapaç de mostrar la meva vàlua, indecís, passiu i incapaç de parlar amb el cor, de poder expressar sentiments amb paraules.Però la meva nova situació em permet parlar amb els amics, amb els companys de feina, i explicar que em passa, com ho enfronto i que estic fent per creixer.Tots es queden bocabadats, sorpren molt que després de tants anys, de cop i volta m'obri i els hi expliqui coses intimes de mi, coses que fa uns messos era impensable que jo expresses.I tots coincidèixen en que el que estic fent és el correcte, i que segueixi així perque aquest canvi serà bo per a mi.I això ho tinc molt clar, però el millor es anar sumant petits canvis per arribar a un gran resultat.I com es produèixen els canvis? Molt fàcil i molt complicat alhora:
1. Som com som pel que pensem de nosaltres mateixos, podem canviar com som canviant el que pensem de nosaltres mateixos. (Jo em valorava i respectava molt poc; quan he començat a valorar-me i respectar-me s'han obert nous camins i noves formes de veure les coses.)
2. Per vèncer una cosa o situació que ens fa por ens hi hem d'enfrontar. (Quina es la millor manera de perdre la por a parlar amb la gent? doncs...parlar, parlar i parlar!)
Parlar i donar és el primer pas que he escollit per avançar en aquesta recerca de sentit, de rumb.Cap a on vaig? encara no ho sé.

dilluns, 22 de setembre de 2008

Autodescobriment

Ara que puc parlar amb el cor,
ara que puc expressar qui era i qui vull ser,
ara que puc participar,
ara que puc decidir,
ara que puc discutir,
ara que puc oferir un altre punt de vista,
ara que puc estimar amb els braços oberts,
ara que em començo a conèixer,
ara que m'estimo i em valoro,
ara...
ja no hi ets per descobrir-me.

diumenge, 21 de setembre de 2008

Acceptació

L'acceptació és la darrera fase del dol,
es la fase on hem d'acceptar que res és per sempre,
que som lliures per decidir el rumb de les nostres vides,
que els sentiments poden canviar.
Es la fase on hem de poder mirar enrere agraint el que em viscut i après,
valorar i donar el reconeixement merescut,
guardar l'amor que hi va haver com un regal,
deixant lliure i dessitjant el millor.
Es la fase on he d'arribar,
però el camí es llarg i tortuós.

La Vanguardia 20-08-2008

LA LISTA QUE SALVÓ MI MATRIMONIO

Becky Zerbe, autora de La lista que salvó mi matrimonio,relata: "Había llegado el día, había esperado demasiado, hice una bolsa y me fui con mi hija de 14 meses a casa de mis padres. Estábamos en la cocina, mi madre cogió un folio y trazó una línea vertical en medio. Me pidió que escribiera en la columna de la izquierda todas las cosas de Bill que hacían imposible mi vida a su lado. Al ver la línea pensé que luego me pediría escribir las cualidades a la derecha, y empecé con la larga lista de agravios y defectos de mi marido. No recogía su ropa, se sonaba ruidosamente, no me compraba nunca un regalo, no aceptaba sugerencias sobre su indumentaria, era bastante tacaño, no ayudaba en casa, no me hablaba... La lista llenó el folio, estaba convencida de tener argumentos para no querer vivir más con él. ´Me imagino que ahora tengo que describir sus cualidades a la derecha´, pregunté a mi madre. ´No - respondió ella-. Ya las conozco. Quiero que escribas por cada tema marcado a la izquierda, tu reacción, cómo respondes, qué haces...´ Fue más difícil que buscar sus cualidades. Yo había analizado sus defectos e incluso sus cualidades, pero no me había cuestionado acerca de lo que yo hacía: ponía mala cara, lloraba, me enfadaba, actuaba como mártir, deseaba haberme casado con otra persona, no le hablaba, me sentía superior, la lista parecía no acabar nunca. Cuando terminé mi madre cortó el folio por la línea vertical, tiró a la basura la lista de la izquierda y me entregó la de la derecha. ´Llévatela a casa y reflexiona sobre estas cosas, si después de hacerlo continúas creyendo que lo debes dejar, papá y yo te ayudaremos en lo que haga falta´. Me encontré con una lista de conductas mezquinas, prácticas vergonzosas y respuestas destructivas. Me di cuenta de que muchas cosas eran ridículas y que con mi respuesta no solucionaba nada, muy al contrario, agravaba cosas que en un principio no tenían tanta importancia. Nos centramos en los defectos o debilidades de la pareja sin recordar las propias y el papel que tenemos en la dinámica de nuestra relación. Pensamos sólo en que si ella cambia en esto o en aquello, entonces seremos felices. Estamos tan deseosos o ansiosos por cambiar a nuestra pareja que no podemos ni imaginarnos cómo contribuimos a estas horrendas conductas. Cambiar nosotros mismos es la respuesta".

(Llegit al suplement "Estilos de Vida" de La Vanguardia, en el reportatge titulat "Quiero que mi pareja cambie", de Marta Mejía, psicòloga)

dijous, 18 de setembre de 2008

Consciència

No sé que em fa més mal,
si el dolor de soledat,
o el dolor de ser conscient
del dolor que t'he causat.

dimecres, 17 de setembre de 2008

Abisme

Descendeixo per la buidor i la tristor,
sense albades per contemplar,
sense projectes,
sense futur.
Per qué es tant lluny el fons?
Necessito arribar-hi,
és un bon lloc per ser-hi,
més avall no pots anar,
no tens res,
l'únic que es pot fer es agafar impuls
i tirar amunt.

Llàgrimes

En aquests moments,
em podria descriure com la solució a la sequera.

In The Land of Women (2007)


Drama romàntic que no acaba de funcionar.La història m'agrada, però no emociona; potser amb un altre tractament hauria aconseguit més sensibilitat.Em quedo amb aquesta frase:

"Intento que reacciones de una vez! Mira, ahi fuera hay todo un mundo.Es
complicado, y caótico, y nunca, nunca en ningun momento, es como te lo esperas.Y está bien tener miedo, pero no puedes dejar que tus miedos te conviertan en un capullo, no cuando afecta a la gente que de verdad te quiere,
a la gente que te necesita."
Jonathan Kasdan
"Entre Mujeres"

dimarts, 16 de setembre de 2008

2 Days in Paris (2006)

Aquesta si! Julie Delpy escriu, dirigeix i interpreta una comedia plena de bons diàlegs, situacions còmiques i situacions per reflexionar.Cinema inteligent, amb una mica de Rohmer i un molt de Woody Allen (començant per les ulleres de la Delpy)

I ara una petita mostra

dilluns, 15 de setembre de 2008

Dan in Real Life


Finalment ahir vaig tornar a veure una pel.licula a casa.No es que no em funcionés el dvd ni la tele, es que m'he dedicat a veure les dues temporades de "Cuestión de Sexo", que he de dir que m'han fet passar molt bones estones, tot i que el tema principal es la ruptura d'una parella, tema que ara mateix em toca molt d'aprop.
Però bé, la peli que vaig veure es "Como la Vida Misma" (Dan in Real Life) de l'any 2007, interpretada per Steve Carell (a qui vaig descobrir a "Pequeña Miss Sunshine") i Juliette Binoche.La trama gira al voltant de Dan, columnista d'un diari local, vidu i amb tres filles, que un cap de setmana acudeixen a Rhode Island per reunir-se amb tota la família, com fan cada any.En una llibreria del poble, Dan coneix a Marie, per la qual sent una atracció inmediata, però més tard descobreix que Marie es la nova novia del seu germà.
El resultat es una agradable comèdia que no passarà a la història, per passar l'estona vaja.
El que em va cridar l'atenció va ser la banda sonora, música i cançons composades per Sondre Lerche, music norueg de qui no havia sentit a parlar abans, però que m'ha sorprès gratament.

Un petit tast aquí: http://www.sondrelerche.com/media.asp

I aquí el trailer

dijous, 4 de setembre de 2008

Passadís de la Mort

Condemnat per un delicte que no he comès,
jutjat injustament,
sense opció a defensar-me,
accepto el veredicte
i avanço pel camí que em porta a la fi dels meus dies.