Per qué lluitar,
per qué plorar,
per qué patir,
per qué perdre temps,
per qué deprimir-se
per qui no t'estima?
Aprofitem tota aquesta energia per créixer
i noves portes s'obriràn,
nous camins per avançar,
trajectes on segur que algú ens sabrà estimar i valorar.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
"Hasta que un día... me di cuenta de que no podía vivir sin mí...No sabía que yo era imprescindible para mí mismo".
Ja saps... I vas per bon camí...Ànims!!
Publica un comentari a l'entrada