dilluns, 29 de setembre del 2008

A la deriva

Els grans cops de la vida, i aquest és el més dur que he rebut mai, ens serveixen per poder canviar l'enfoc, la perspectiva de la situació, i hem d'aprofitar aquest nou punt de vista per afrontar el problema.Les crisis son oportunitats de canvi, situacions on podem estudiar que ha passat i com podem treballar per modificar les conductes errònies.Jo he canviat la càmara de la meva vida de posició, i he vist moltes coses que no m'han agradat.Al situar-nos en un altre punt descobrim noves prioritats, noves formes d'afrontar les coses i per damunt de tot aprenem qué no hem de fer.En el meu cas particular he vist projectats tots els errors comesos i la conducta que hauria d'haver tingut en aquells moments.També m'he descobert a mi mateix, he experimentat que jo era com era perque jo creia que era així, creenças errònies que m'han fet ser conformista, mediocre per ser incapaç de mostrar la meva vàlua, indecís, passiu i incapaç de parlar amb el cor, de poder expressar sentiments amb paraules.Però la meva nova situació em permet parlar amb els amics, amb els companys de feina, i explicar que em passa, com ho enfronto i que estic fent per creixer.Tots es queden bocabadats, sorpren molt que després de tants anys, de cop i volta m'obri i els hi expliqui coses intimes de mi, coses que fa uns messos era impensable que jo expresses.I tots coincidèixen en que el que estic fent és el correcte, i que segueixi així perque aquest canvi serà bo per a mi.I això ho tinc molt clar, però el millor es anar sumant petits canvis per arribar a un gran resultat.I com es produèixen els canvis? Molt fàcil i molt complicat alhora:
1. Som com som pel que pensem de nosaltres mateixos, podem canviar com som canviant el que pensem de nosaltres mateixos. (Jo em valorava i respectava molt poc; quan he començat a valorar-me i respectar-me s'han obert nous camins i noves formes de veure les coses.)
2. Per vèncer una cosa o situació que ens fa por ens hi hem d'enfrontar. (Quina es la millor manera de perdre la por a parlar amb la gent? doncs...parlar, parlar i parlar!)
Parlar i donar és el primer pas que he escollit per avançar en aquesta recerca de sentit, de rumb.Cap a on vaig? encara no ho sé.

1 comentari:

lanuor ha dit...

Jordi!!!! Aaaaarggg!!! T'havia deixat un catxo comentari i no ha aparegut. No sé què he fet...

Deia que he fet un repàs en es teu blog i he plorat, cony!
I que na Ingrid té molta sort perquè aprendrà moltíssimes coses de tu. I que si tu has perdut es rumb ella té sa bruixola...

I es resto, que eren escrits d'en Jorge Bucay, els posaré en es meu blog, perquè ho puguis llegir tranquil·lament.

Una abraçada i sempre amb tu...